A Parcent hem conegut l'enginy de Rosa Cervera per fer com que i la bondat del 'tio José'

06/05/2013

Esta setmana continuem a Benimeli i Salem les entrevistes als fills i néts dels emigrants a Nova York

Parcent ha sigut el poble on InfoTV ha començat a entrevistar els descendents dels vora 14.000 valencians que van emigrar a l'Amèrica del Nord. Va ser dijous 2 de maig, dia en què, des de les 9 del matí a les 9 de la vesprada vam poder conversar amb deu persones, totes dones, per cert, filles o nebodes d'alguns dels més de 160 parcentins i parcentines que s'embarcaren cap a Nova York entre 1910 i 1920.

I els resultats d'eixes converses no poden ser més prometedors. És cert, tal com esperàvem, que algunes d'eixes persones tenen poc a contar, sobretot perquè el uelo no va contar tampoc molta cosa. Però d'altres tenen ben viu el record de les llargues xerrades a vora foc amb el pare o la mare, que van tindre molt present durant tota sa vida aquell viatge insòlit i aquella estada d'uns anys als Estats Units o al Canadà.

Rosa Pons ens va contar el cas de la mare, Rosa Mora, la tia Aurora i la mare d'elles dos, Rosa Cervera, que van protagonitzar al control d'immigració de l'illa d'Ellis, a Nova York, una de les anècdotes més conegudes pel que fa als valencians. Rosa Cervera no sabia llegir, però sí les filles i també alguns altres parcentins que van arribar amb elles aquell llunyà 4 de maig del 1920. Per això, la dona féu passar davant d'ella amics i filles per tal que digueren en veu ben alta i clara un text escrit en una pissarra que els feien llegir per demostrar que en sabien. Ella ho va memoritzar i passà el control sense problemes. Després, les tres treballarien en una famosa pastisseria de Wall Street. Rosa Pons va nàixer el 1929 a Nova York. Araceli Mora, filla d'Aurora, també ens va donar detalls d'esta història.

Rosa Maria Ausias ens va parlar del germà del seu avi, José Mora, conegut per tot Parcent com el tio José, un home que va viure més de 40 anys a Connecticut i allà, com a encarregat d'una empresa constructora, va poder donar faena a molts valencians que li ho demanaven. Quan tornà cap al 1970, ja jubilat, tot el poble volgué visitar-lo a casa.

El testimoni de Berta Mora va servir per conéixer què van fer a Amèrica Vicent Tur Guardiola i Isidoro Tur Guardiola, els germans de sa mare. I per això sabem que un va tornar prompte i l'altre va viure un grapat d'anys de Saratoga Springs, a la vall del riu Hudson, en l'estat de Nova York.

Per Conchita Pérez Valls sabem del seu pare, Francisco Pérez Serra, que va estar poc de temps. Però també ens va contar la història de dos dels seus tios que sí que s'hi van establir, Vicent Valls Pérez, que va treballar a Boston, Massachussets, i Joaquim Valls Pérez, que es va assentar a Timmins, Ontàrio, Canadà, un poble fundat el 1912 al voltant d'una gran mina d'or que encara està en explotació.

Aurora Mora i la seua cosina Araceli, a qui ja hem citat, ens van parlar de la peripècia dels seus pares, els germans Àngel i Antonio Mora Pérez, que van muntar una fonda dedicada als emigrants, valencians, gallecs i italians. Els va anar molt bé però durant la crisi generada a partir del 1921, volgueren continuar donant de menjar i de dormir a qui ho necessitava. La gent no va poder pagar eixos deutes i  van haver de tancar el negoci i tornar sense un duro a la butxaca.

I moltes històries més. A algunes d'estes cases encara conserven papers, fotografies i objectes duts de Nova York, que vam escanejar i catalogar. Al vídeo en podreu trobar alguns exemples.

Esta setmana tornarem a Parcent, per parlar amb més persones, però el punt de referència principal serà Benimeli, on la regidora Fina Lull ha pogut localitzar molts dels fills i néts dels 120 veïns i veïnes que van emigrar. I també ens esperen a Salem, però això serà divendres.

En la foto, un grup d'emigrants de Parcent a Nova York, del 1920.