Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York (3 i 4)

• Guió i direcció: Juli Esteve. 
• Imatge, edició i  postproducció: Antoni Arnau i Esther Albert.

La guerra de sempre

Els valencians emigrats als Estats Units no només van dur modernitat i diners per comprar terra. Molts pobles de la Marina van tindre durant la República alcaldes i regidors retornats de Nova York. Tenien més bagatge i havien vist una manera diferent de viure i de governar. I per això van voler aplicar al poble les reformes necessàries perquè hi haguera més justícia, llibertat i igualtat. Però la guerra se’ls va endur per davant. I tot i la moderació que van exhibir a partir del cop del general Franco, tots els casos detectats en la investigació desembocaran l’abril del 1939 en l’exili, en uns quants anys de presó o fins i tot en alguna execució, com la d’AquilinoBarrachina, l’alcalde de Pego.La segona part del documental aborda la postguerra, que va generar una segona onada migratòria cap als Estats Units, reservada únicament a aquells joves valencians que havien nascut allà vint anys arrere. Però tot i tindre passaport americà, el govern de Franco els posarà moltes dificultats, que ells venceran amb valor i imaginació (82 minuts).

Els valencians d’Amèrica

El quart i últim documental de la sèrie se centra en la vida que van tindre i encara tenen els valencians que es van quedar per a sempre als Estats Units, tant els de la primera fornada com els que se’n van anar a partir dels últims anys 40. La majoria van tindre una vida dedicada al treball i van poder guanyar bon jornals i compartir el somni americà. Però ells o els seus fills també van protagonitzar capítols ben coneguts de la història dels Estats Units. Hi va haver valencians desembarcant a Normandia el juny del 1944, i n’hem trobat un encara viu, que ens conta aquella experiència; i també hem pogut localitzar una supervivent valenciano-americana de l’atemptat a les Torres Bessones; i una ballarina famosa... Els valencians d’Amèrica van muntar clubs i també vam poder visitar a New Britain, Connecticut, l’únic que encara funciona i que els permet evocar junts la terra valenciana que van deixar arrere i parlar en valencià (88 minuts).